lunes, 15 de enero de 2018

Acta de la reunió informativa de Selectivitat (curs 2017-2018)

Acta de la reunió informativa de selectivitat de la matèria de Geografia. 13 de desembre de 2017

Es reuneixen els assistents consignats al final d’aquesta acta, a més dels representants dels centres d’Eivissa, de Menorca i de Formentera per videoconferència des de les seus universitàries d’Eivissa i d’Alaior i des de Formentera.

Estructura de l’examen de Geografia de les proves d’accés a la Universitat del curs 2017-18

Miquel Grimalt, professor especialista de selectivitat de l'assignatura de Geografia, va informar que es fa necessari canviar elements de disseny i contingut de la prova per adaptar-la al que estableix el decret legislatiu Ordre ECD/1941/2016, de 22 de desembre, per la qual es determinen les característiques, el disseny i el contingut de l'avaluació de batxillerat per a l'accés a la Universitat.

Anàlisi dels continguts del decret

En primer lloc es fa una anàlisi de l’organització dels continguts que estableix el decret esmentat en referència a la matèria de Geografia, tot classificant-los en relació amb els mitjans d’expressió gràfics, textuals, estadístics o cartogràfics que l’ordre del Ministeri assenyala. D’aquesta anàlisi es deriva la taula annexa I, elaborada amb la col·laboració de la professora Concepció Bosch (IES Sineu), en la qual es classifiquen els ítems dels diversos blocs temàtics del decret en funció que es relacionin amb la destresa de confeccionar mapes, siguin susceptibles d’una lectura o del comentari d’una gràfica o cartografia temàtica, s’hagin de treballar a partir d’imatges o es considerin idonis per a comentari de text o de taules. També s’especifiquen a la mateixa relació annexa els continguts per als quals el decret no especifica un mitjà d’expressió preferent.

Estructura de l’examen

Es proposa mantenir l’examen amb una estructura que segueixi els grans blocs que s’han mantingut a les darreres edicions de les proves d’accés a la Universitat, tot i amb modificacions de diversa mena per adaptar-se a les exigències legislatives:
La prova segueix tenint quatre parts, un apartat de mapatge, un de definicions breus i dos de comentaris dirigits.

• A l'exercici de mapatge es demana la identificació d'alguns elements (establint el nombre d'àrees a plasmar), sobre un mapa mut, en el qual l'alumne ha de localitzar correctament les àrees o els punts requerits assenyalant-ne els topònims. El mapa ha d’incloure la corresponent llegenda i un breu comentari situat en un espai delimitat per un requadre. Temàticament els elements dels quals es demana la cartografia són els assenyalats com a tals a l’ordre ministerial i indicats a la taula annexa I.
• A l'exercici de definicions s’han de definir breument cinc termes a escollir entre els vuit proposats, tot emprant l’espai delimitat a tal fi. Es recorda que cal exemplificar cada concepte en relació amb la matèria. Els termes clau formen part d’una llista, que es manté en l’essencial en relació amb edicions anteriors de la prova, tot i que, per adaptar-se a la normativa, així com per raons de coherència en la relació, s’opta per efectuar algunes modificacions (com a Annex 2 a la present acta es presenta la llista dels termes, incloses les esmenes):
a- afegir els següents termes clau: terme municipal, paisatge natural, paisatge humanitzat, sòls bruns, terra rossa, activitat forestal, pesca d’altura, indústria lleugera, indústria pesant, matèria primera, comerç a l’engròs, comerç al detall, comerç en línia, franquícia comercial, lloguer turístic
b- suprimir els següents termes clau: Equador, cabal relatiu, ecosistema, espai patrimoni de la humanitat, pluja àcida, prats d’alta muntanya, padró, taxa de feminitat, taxa de masculinitat, renda per càpita, polígon residencial, xarxa radial, Comissió Europea, Parlament Europeu, unió monetària.
• Al primer exercici de comentari cal efectuar un comentari guiat a partir de quatre preguntes, les quals cal respondre amb arguments derivats explícitament de l’element a comentar, que es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. En aquest cas es tracta del comentari d’un element gràfic en sentit ampli: plànol, mapa topogràfic, mapa temàtic, gràfica elaborada a partir de dades estadístiques, fotografia, així com imatge aèria o de satèl·lit. Els temes als quals faran referència els comentaris s’ajustaran en sentit ampli al que assenyala el decret regulador i que consta a la taula annexa repetidament referida.
• Al segon exercici de comentari cal efectuar un comentari guiat a partir de quatre preguntes, les quals cal respondre amb arguments derivats explícitament de l’element a comentar, que es poden enriquir amb coneixements geogràfics, i amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. En aquest cas es tracta del comentari d’un text o d’una taula o informació de caràcter estadístic en sentit ampli, o de la combinació d’ambdues fonts d’expressió. El comentari pot requerir efectuar algunes operacions aritmètiques bàsiques. Els temes als quals faran referència els comentaris s’ajustaran en sentit ampli al que assenyala el decret regulador i que consta a la taula annexa repetidament referida.
Ambdós comentaris són guiats mitjançant quatre qüestions, i cal avalar les respostes fent referència al gràfic, mapa, estadística o text, evitant reescriure literalment el text. Es recorda que no és un comentari obert, les preguntes que guien l’exercici s’introdueixen per assegurar que la prova pugui ser puntuada amb la màxima objectivitat.
Específicament es recorda que hi ha el recurs que l’alumne assenyali sobre el gràfic o mapa temàtic del comentari elements a remarcar, sistema que poques vegades s’aplica.


Puntuació de la prova

• Pel que fa a la puntuació de la prova, s’estableix que els quatre exercicis es puntuïn a raó de 2,5 punts cadascun. En conseqüència, el valor màxim de cada terme a la prova de definicions és de 0,5. Als comentaris, en els quals cal respondre quatre preguntes, les dues primeres qüestions es valoraran fins a 0,5, i fins a 0,75 la tercera i la quarta.

Les modificacions anteriors s’han exposat per blocs al llarg de la reunió (formal, de continguts i de puntuació) amb torns d’intervencions dels professors presents al campus de la UIB i a les seus universitàries de Menorca i d’Eivissa i a Formentera. Aquestes intervencions han ajudat a perfilar millor l’explicació dels canvis a càrrec de la coordinació, i consegüentment les respostes als dubtes i aclariments suscitats s’han incorporat a la descripció de l’estructura de la prova.


Altres informacions des de la coordinació

Miquel Grimalt informa que en el marc de l’acord entre la Universitat i la Conselleria es continuarà organitzant l'Olimpíada de Geografia, que enguany assoleix la XII edició, i que el 23 de febrer es durà a terme aquesta activitat, que pot ser d’utilitat perquè l’alumnat participi en proves escrites en l’àmbit universitari. Assenyala l’èxit de l’edició de l’any anterior, amb bones qualificacions dels representants illencs a la fase nacional, que va tenir lloc a Santiago de Compostel·la.

Finalment, ofereix les actuacions que s’han impulsat des del Programa d’Orientació i Transició a la Universitat (POTU) i des del Departament de Geografia de la Universitat, de promoció de l’estudi de la Geografia, adreçades als estudiants de secundària en forma de xerrades temàtiques i de sortides de camp guiades, els continguts de les quals poden ser d’interès per a la formació de l’alumnat.
S’indiquen els enllaços al web de la Universitat per poder inscriure-s’hi:
Xerrades:
http://seras.uib.cat/Centres-educatius/Mallorca/Geografia-coneixer-el-territori.cid498541
Sortides de camp:
http://seras.uib.cat/Centres-educatius/Mallorca/vine/sortida_Mallorca/
Igualment recorda que la informació relacionada amb la selectivitat estarà a disposició de les persones interessades al web de la Universitat i al blog informatiu que manté aquesta coordinació: coordinaciogeografia.blogspot.com/

I sense res més a tractar es dona per acabada la reunió.

Annexos

ANNEX 1. Continguts de l’Ordre ministerial que expliciten mitjans preferents d’expressió



ANNEX 2. Llista de termes clau


GENERALS (18)
Centralisme politicoadministratiu
Comunitat autònoma
Coordenades geogràfiques
Desequilibris territorials
Determinisme geogràfic
Escala cartogràfica
Estat de les autonomies
Geografia física
Geografia humana
Isolínia
Latitud
Longitud
Mapa topogràfic
Portolà
Província
Terme municipal
Paisatge natural
Paisatge humanitzat

RELLEU (14)
Depressió
Ibèria argilosa
Ibèria calcària
Ibèria silícica
Meseta
Modelat càrstic
Modelat glacial
Modelat litoral
Relleu volcànic
Orogènia alpina
Orogènia herciniana
Plana litoral
Sòls bruns
Terra rossa

CLIMA I AIGÜES (22)
Albufera
Aqüífer
Aridesa
Clima de muntanya
Clima mediterrani
Clima oceànic
Clima subtropical
Clima urbà
Continentalitat climàtica
Canvi climàtic
Desertització
Endorreisme
Exorreisme
Sequera
Estiatge
Torrent
Recursos hídrics
Règim fluvial
Revinguda
Salinització d’aqüífers
Transvasament entre conques
Vessant hidrogràfica

VEGETACIÓ I MEDI AMBIENT (16)
Delicte ecològic
Desastre natural
Desforestació
Endemisme
Garriga
Màquia
Parc natural
Àrea natural d’especial interès, ANEI
Pis o estatge de vegetació
Vegetació eurosiberiana
Vegetació macaronèsica
Vegetació mediterrània
Vegetació xeròfila
Depuració d’aigües
Reciclatge
Reserva de la biosfera

POBLACIÓ (12)
Cens
Cicle demogràfic antic
Cicle demogràfic modern
Creixement real de la població
Emigració intercontinental
Migració pendular
Mortalitat infantil
Moviment migratori de retorn
Població concentrada
Població disseminada
Taxa de fecunditat
Taxa d’envelliment

ACTIVITATS ECONÒMIQUES (15)
Economia submergida
Població activa
Població ocupada
Privatització
Sector primari
Sector privat
Sector públic
Sector secundari
Sector terciari
Taxa d’atur
Taxa d’ocupació
Treball a temps parcial
Creixement sostenible
Recurs renovable
Recurs no renovable

AGRICULTURA, RAMADERIA I PESCA (21)
Agricultura alternativa (ecològica o biològica)
Agricultura de regadiu
Agricultura de secà
Agroturisme
Aigües jurisdiccionals
Parceria
Aqüicultura
Caladors
Conreus transgènics
Indústria agroalimentària
Monocultiu
Pesca litoral
Piscifactoria
Policultiu
Política agrària comunitària, PAC
Ramaderia intensiva
Ramaderia extensiva
Repoblació forestal
Transhumància
Activitat forestal
Pesca d’altura

INDÚSTRIA (9)
Energies alternatives
Parc tecnològic
Deslocalització industrial
Reindustrialització
Indústria puntera
Indústria madura
Indústria lleugera
Matèria primera
Indústria pesant

SECTOR TERCIARI (20)
Balança de pagaments
Balança comercial
Comerç a l’engròs
Comerç al detall
Comerç en línia
Franquícia comercial
Balearització
Cadena hotelera
Estacionalitat turística
Àrea d’influència
Ocupació extrahotelera
Lloguer turístic
Overbooking
Producte interior brut, PIB
Residus urbans
Operador turístic
Transports discrecionals
Transports regulars
Turisme alternatiu
Turisme de masses

ESPAI URBÀ I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (14)
Àrea metropolitana
Barraquisme
Directrius d’ordenació territorial
Eixample
Centre històric
Conurbació
Districte central de negocis, CBD
Nuclis dormitori
Perifèria urbana
Rururbanització
Planejament urbanístic
Trama urbana
Polígon industrial
Polígon de serveis

EUROPA (3)
Fons europeus
Tractats de Roma
Unió Europea