viernes, 12 de marzo de 2021

Acta reunió Coordinació Geografia. Febrer 2021

Acta de la reunió informativa de selectivitat. 5/febrer/2021 Reunits els assistents consignats al final d’aquesta acta, de manera virtual mitjançant una plataforma de comunicació on-line el dia 5 de febrer de 2021. Es fa constar el següent. Miquel Grimalt, professor Especialista de Selectivitat l'assignatura de Geografia, va informar de determinats tipus d’imprecisions que s’han presentat amb certa assiduïtat entre l’alumnat i que s’han detectat per part dels correctors a les proves dutes a terme el curs 2019-2020 a ambdues convocatòries. Específicament s’ha insistit en la necessitat que s’apliquin els qualificatius adients als valors numèrics que apareixen a les taules a comentar i en que es situïn amb precisió dins l’escala de temps històric. Amb el beneplàcit dels assistents es va informar que es mantendria l’estructura de la prova tot seguint el que s’havia establert per a les convocatòries anterior, adaptant-se al que estableix el decret Orden PCM/2/2021, de 11 de enero, por la que se determinan las características, el diseño y el contenido de la evaluación de Bachillerato para el acceso a la Universidad.(que pel que fa a geografia no canvia els continguts en relació a la normativa d’aplicació a cursos anteriors) Igualment s’ha informat que per a l’any actual es seguiria amb les mateixes adaptacions que es feren a les convocatòries del curs passat per a facilitar la realització de la prova, ateses les dificultats que ha implicat per a l’aprenentatge l’actual situació d’emergència sanitària i les mesures que en funció de la qual s’han hagut d’adoptar. Concretament per a la prova de Geografia l’alumnat podrà escollir cada una de les parts de la prova d’un o altre model de l’examen, talment com es va aplicar i s’indicava expressament a l’enunciat de la prova: Els alumnes podran seleccionar de manera indistinta tant qüestions proposades a l'opció A com a l'opció B Per tant, a efectes pràctics l’examen manté la mateixa estructura que l’actual amb la diferència que la persona que s’examina –escollint amb independència de les dues opcions- ha de realitzar un exercici de localització sobre un mapa (qüestió 1), definir 5 termes a escollir entre 8 (qüestió 2), comentar un gràfic o un mapa (qüestió 3) i comentar una taula estadística o text (qüestió 4). Cada un dels exercicis manté la puntuació parcial màxima (fins a 2,5 punts) A l’enunciat de la prova s’indicarà explícitament: Heu de respondre a una qüestió de cada tipus (1,2,3 i 4), escollint-la indistintament del model A o B Es descriu seguidament l’estructura del model d’examen que es seguirà: Segons el decret els diversos blocs temàtics es poden qualificar, tal com apareix annex a la taula I en funció que es relacionin amb la destresa de confeccionar mapes, siguin susceptibles d’un lectura o comentari d’una gràfica o cartografia temàtica, s’hagin de treballar a partir d’imatges o es considera siguin idonis per a comentari de text o de taules. També s’especifiquen a la mateixa relació annexa els continguts per als quals el decret no especifica un mitjà d’expressió preferent. Estructura de l’examen La prova té 4 parts, un apartat de mapatge, un de definicions breus i dos de comentaris dirigits. • A l'exercici de mapatge es demana la identificació d'alguns elements (pautant el número d'àrees a plasmar), sobre un mapa mut, en el qual l'alumne ha de localitzar correctament les àrees o punts requerits assenyalant-ne els topònims. El mapa ha d’incloure la corresponent llegenda i un breu comentari situat en un espai delimitat per un requadre. Temàticament els elements dels quals es sol·licita la cartografia són els assenyalats com a tals a l’ordre ministerial i indicats a la taula annexa I. • A l'exercici de definicions s’han de definir breument 5 termes a escollir d’entre 8 proposats, tot emprant l’espai delimitat a tal fi. Es recorda cal exemplificar cada concepte en relació a la matèria. Els termes claus formen part d’un llistat, que es manté i apareix reflectit a l’2 a la present acta: • Al primer exercici de comentari cal efectuar un comentari guiat a partir de 4 preguntes, a les quals cal respondre amb arguments derivats explícitament de l’element a comentar, els quals es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. En aquest cas es tracta del comentari d’un element gràfic en sentit ampli: plànol, mapa topogràfic, mapa temàtic, gràfica elaborada a partir de dades estadístiques, fotografia, així com imatge aèria o de satèl·lit. Els temes als que faran referència els comentaris s’ajustaran en sentit ampli al que assenyala el decret regulador i que consten a la taula annexa repetidament referida. • Al segon exercici de comentari cal efectuar un comentari guiat a partir de 4 preguntes, a les quals cal respondre amb arguments derivats explícitament de l’element a comentar, els quals es poden enriquir amb coneixements geogràfics, així com amb opinions pròpies si aquestes són requerides o es consideren pertinents. En aquest cas es tracta del comentari d’un text o d’una taula o informació de caràcter estadístic en sentit ampli, o de la combinació d’ambdues fonts d’expressió. El comentari pot requerir efectuar algunes operacions aritmètiques bàsiques. Els temes als que faran referència els comentaris s’ajustaran en sentit ampli al que assenyala el decret regulador i que consten a la taula annexa repetidament referida. Ambdós comentaris són guiats mitjançant 4 qüestions i cal avalar les respostes fent referència a la gràfica, mapa, estadística, o text, evitant reescriure literalment el text. Es recorda que no és un comentari obert, la introducció de les preguntes que guien l’exercici és assegurar que prova pugui ser puntuada amb la màxima objectivitat. Específicament recorda que hi ha el recurs que l’alumne assenyali sobre la gràfica o mapa temàtic del comentari elements a remarcar, sistema que poques vegades apliquen. Puntuació de la prova • Pel que fa a la puntuació de la prova s’estableix que els 4 exercicis puntuïn a raó de 2,5 punts cadascú. En conseqüència el valor màxim de cada terme a la prova de definicions és de 0,5. Als comentaris, en els quals cal respondre a 4 preguntes, les dues primeres qüestions es valoraran a raó de fins a 0,5 les dues primeres i 0,75 les tercera i quarta. Per part dels assistents es varen fer diverses intervencions, tot sol·licitant aclariments sobre aspectes menors de la prova, que foren resposts per part del coordinador. Altres informacions des de la coordinació. Miquel Grimalt informa que en el marc de l’acord entre la Universitat i la Conselleria es continuarà organitzant l'Olimpíada de Geografia, que enguany assoleix la XV edició, es fa constar que la prova serà presencial i amb una participació limitada a dos representants per centre com a conseqüència de la situació sanitària actual i tendrà lloc el proper 12 de març. Igualment informa que enguany es celebrarà de manera experimental una Olimpíada Junior de Geografia, coordinada amb proves del mateix tipus arreu d’altres districtes universitaris de l’estat. Serà el mateix 12 de març i es durà on-line. S’aprofita la reunió per felicitar per la seva jubilació els professors de secundària J.M. Mínguez (Aula Balear) i C.Camps (IES Sineu). I sense res més a tractar es dóna per acabada la reunió   Professors assistents a la reunió informativa de selectivitat (la llista no és exhaustiva, atesa la dificultat de control pel mitjà informàtic de realització) Amengual Quetglas, Jordi IES Madina Mayurqa Arranz, Juan Antonio IES Josep M. Llompart Arrom Munar, Joana Maria IES Alcúdia Bayona Solivellas, Francesca Maria IES Guillem Sagrera Bernat, Catalina IES Puig de sa Font Benítez Mairata, Josep IES Bendinat Bestard Beltran, Cristina IESCTEIB Bosch Ferragut, Antoni CIDE Caldentey Brunet, Joan IES Mossèn Alcover Camps Bosch, Concepció IES Sineu Cardona Bonet, Antònia IES Algarb Carreño Cano, Onofre IES Baltasar Porcel Castell Bujosa, Pere Col·legi Sant Josep Obrer Castell Serra, Joan IES Son Cladera Celià, M. Cristina IES Sóller Coll López, Miquel IES Son Pacs Cubells Pascual, Margalida IES Manacor Cuesta Labèrnia, Maurici IES Santa Maria d’Eivissa Frau Campins, M.Magdalena Col·legi Sant Pere Ferrà Pericàs, L. IES Santa Margalida Font Mampel, David IES Josep Miquel Guàrdia Forteza Fuster, Miquel IES Joan Alcover Gallén Alcoba, Escarlata L. C. Virgen del Carmen García, Santiago Col·legi la Consolació, Eivissa Grimalt Rosselló, Pedro IES Llorenç Garcias i Font Heras Rodríguez, O. IES Cap de Llevant Herráez Escribano, A. IES Xarc Jansà Dubon, Josep IES Binissalem Julià Perelló, Guillem IES Damià Huguet Marí Costa, Vicent IES Balàfia Marí Martínez, Teresa Col·legi Santa Magdalena Sofia Mínguez, J.M. Aula Balear Moll Serra, Margalida IES CTEIB Moreno Velasco IES Porto Cristo Munar Bibiloni, Apol·lònia Col·legi Sant Antoni Abat Ordinas Mestre, Martí IES Sant Marçal Ortiz de Urbina, M.E IES Josep Sureda i Blanes Pacheco Cardona, Elsa Col·legi Sa Real Pascual Bestard, Marina IES Santa Maria d’Eivissa Penyafort Vallcaneras, Catalina Col·legi San Cayetano Perelló, Gabriel IES Berenguer d’Anoia Peñas de Haro, Patricia Àgora Portals Pons Esteva, Antoni IES Albuhaira Prats Serra, Josep Antoni IES Sant Agustí des Vedrà Ramon Balcells, Joan Enric Col·legi Beat Ramon Llull Reynés Escalas, Gabriel IES Calvià Rodríguez, Rosa IES Sa Colomina Rosselló Andreu, M.Magdalena IES Santanyí Rosselló Geli, Joan IES Son Rullan Rubí Alzamora, Antònia C. Madre Alberta Santana, Manel IES Mossèn Alcover Servera Escanellas, Maria Àngels IES Capdepera Solivellas Aguiló, Beatriu IES Emili Darder Valera Torres, Clara IES Biel Martí Vidal Reynés, Jordi IEDIB Vizcaino, Antoni IES Blanca Dona
ANNEX 2. Llistat de termes-clau GENERALS (18) Centralisme polític- administratiu Comunitat Autònoma Coordenades geogràfiques Desequilibris territorials Determinisme geogràfic Escala cartogràfica Estat de les autonomies Geografia física Geografia Humana Isolínia Latitud Longitud Mapa topogràfic Portolà Província Terme municipal Paisatge natural Paisatge humanitzat RELLEU (14) Depressió Ibèria argilosa Ibèria calcària Ibèria silícica Meseta Modelat càrstic Modelat glacial Modelat litoral Relleu volcànic Orogènia alpina Orogènia herciniana Plana litoral Sòls bruns Terra rossa CLIMA I AIGÜES (22) Albufera Aqüífer Aridesa Clima de muntanya Clima mediterrani Clima oceànic Clima subtropical Clima urbà Continentalitat climàtica Canvi climàtic Desertització Endorreisme Exorreisme Sequera Estiatge Torrent Recursos hídrics Règim fluvial Revinguda Salinització d’aqüífers Transvasament entre conques Vessant hidrogràfica VEGETACIÓ MEDI AMBIENT (16) Delicte ecològic Desastre natural Desforestació Endemisme Garriga Màquia Parc natural Àrea natural d’especial interès, ANEI Pis o estatge de vegetació Vegetació euro-siberiana Vegetació macaronèsica Vegetació mediterrània Vegetació xeròfila Depuració d’aigües Reciclatge Reserva de la biosfera POBLACIÓ (12) Cens Cicle demogràfic antic Cicle demogràfic modern Creixement real de la població Emigració intercontinental Migració pendular Mortalitat infantil Moviment migratori de retorn Població concentrada Població disseminada Taxa de fecunditat Taxa d’envelliment ACTIVITATS ECONÒMIQUES (15) Economia submergida Població activa Població ocupada Privatització Sector primari Sector privat Sector públic Sector secundari Sector terciari Taxa d’atur Taxa d’ocupació Treball a temps parcial Creixement sostenible Recurs renovable Recurs no renovable AGRICULTURA RAMADERIA I PESCA (21) Agricultura alternativa (ecològica o biològica) Agricultura de regadiu Agricultura de secà Agroturisme Aigües jurisdiccionals Parceria Aqüicultura Caladors Conreus transgènics Indústria agroalimentària Monocultiu Pesca litoral Piscifactoria Policultiu Política Agrària Comunitària, PAC Ramaderia intensiva Ramaderia extensiva Repoblació forestal Transhumància Activitat forestal Pesca d’altura INDÚSTRIA (9) Energies alternatives Parc tecnològic Deslocalització industrial Reindustrialització Indústria puntera Indústria madura Indústria lleugera Matèria primera Indústria pesada TERCIARI (20) Balança de pagaments Balança comercial Comerç a l’engròs Comerç al detall Comerç on line Franquícia comercial Balearització Cadena hotelera Estacionalitat turística Àrea d’influència Ocupació extrahotelera Lloguer turístic Overbooking Producte interior brut, PIB Residus urbans Tour operador Transports discrecionals Transports regulars Turisme alternatiu Turisme de masses ESPAI URBÀ I ORDENACIÓ DEL TERRITORI (14) Àrea metropolitana Barraquisme Directrius d’ordenació territorial Eixample Centre històric Conurbació Districte central de negocis, CBD Nuclis dormitori Perifèria urbana Rururbanització Planejament urbanístic Trama urbana Polígon industrial Polígon de serveis EUROPA (3) Fons europeus Tractats de Roma Unió Europea

No hay comentarios: